We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

trossos d'una vida sencera​.​.

by llúmia

/
1.
Obertura 01:05
2.
"La Dona de Blat" S'alça lent el sol darrera el mas quan plora aquell farcell embolicat ei, ei, hola ei, ei, dona del blat però avui no és blat el que amaga sota el braç és el fruit del pescador que ha anat al mar i ell, ell plora ei, ei, dona del blat Il·luminem el bosc i amagarem les pors fins que et tinguem aprop ell ho sap... Es queda les setmanes esperant aquella carta del seu estimat dient que ell, ell torna ell, ell...dona del blat Il·luminem el bosc i amagarem les pors fins que et tinguem aprop ell ho sap... No tinc estalvis que em deixin tornar...
3.
La platja 03:26
"La Platja" Quan veu que les coses no volen canviar i ja no és el nen que es distreia jugant, s'emporta galetes i deixa un escrit al portal. Mare, ja és hora que surti a voltar vull viure aventures i escriure relats i anar allà on el pare, un dia va perdre's badant i dient: mira què faig! Les llums de les cases es fan puntets que s'allunyen minvant, i el blau reflex del mirall curiòs li deia: Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar... Encèn la foguera i es torna a estirar calent sobre el roc des d'on veu l'oceà, i darrera les branques troba una nena mirant... Els ulls blaus el miren com ones xocant i amb veu de sirena el va enlluernant. No tinguis pressa, no tinguis por a nedar, mira què faig! Les hores passen volant i riuen tots dos plens de fang la mare ja et troba a faltar, marxant li deia: Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...
4.
Ara 02:48
"Ara" Després d'un fred hivern, d'aquells que fan glaçar, les portes del poblet se m'obren de comiat, i deu dies després, cansat de fer el valent m'adono que el destí m'esta portant prou bé. La gent em reb amb un somriure, m'he enamorat d'un angelet. La feina em dona estones lliures, no em vull llevar del somni aquest! Ara que t'he trobat no te m'allunyis, fes-me costat. Ara que t'he trobat, no te m'acabis, fes-ho més llarg, fes-ho més llarg... Faig envejar a la gent que em jutja sospitant que aquest camí de flors deu ser cosa del zodiac. I parlen del tarot, però jo mai he estat creient i els hi dono la raó per no ser el repelent. La gent em reb amb un somriure, m'he enamorat d'un angelet. La feina em dona estones lliures, no em vull llevar del somni aquest! Ara que t'he trobat no te m'allunyis, fes-me costat. Ara que t'he trobat, no te m'acabis, fes-ho més llarg, fes-ho més llarg...
5.
Tard per tot 04:45
"Tard per tot" Ja fart d'esperar a que es refredi el sopar de dia i de nit fent tard. Em quedo pensant que els anys han volat i els bons gestos han fet tard. Fa molt que ja ni em mires o potser fa més que veus què gran es la distancia que et separa el cos del meu si hagués vist la importància, o t'hagués escoltat més això no ho hauries fet. Guants, gorro i abric, m'endinso en la nit mirant de seguir el teu fil camí del perdó, buscant dins del món motius per estar millor I et vaig passar i m'adono que somrius molt diferent a un noi que s'acomiada i et regala el seu alé confós per les imatges on sembleu els dos contents això no ho hauries fet. M'allunyo, caic, m'amago, corro, enfilo el teu carrer i aquell que ens ha vist sempre junts avui veurà un tercer saps, no és fàcil mirar enrere, però amb el temps acceptaré que això no ho hauries fet. El més indignant és haver d'esperar a que encaris tú les veritats no saps que ja ho sé, ho he vist al carrer i veure't mentir em fa mal Sóc jo, sóc el de sempre, què et passa? no et conec. malgrat les insistències no és el pecat que em deixa fred. Si hagués vist la importància o t'hagués escoltat més això no ho hauries fet.
6.
"Les primeres mans" Creus que em toca ser el guardià que et protegirà, i em demanes que t'agafi fort. Vols aprendre el nom d'estrelles que ell em va ensenyar i mires sobre el mar des d'un vaixell. Si veus un punt brillant al cel, abandonat, porta'm les primeres mans que m'han oblidat. Ets dolça i suau com mel d'abella, em vas enamorant, oloro el teu cabell que vola al vent. He aprés a navegar sense àncora i sense el seu far però la por de perdre'm encara hi és. Si veus un punt brillant al cel, abandonat, i porta'm les primeres mans que m'han oblidat.
7.
Fart 03:38
"Fart" M'aixeco, dono voltes i em marejo molt pensant que tinc la vida plena de responsabilitats amb dona, fills i un gos tancat on és la llibertat? El meu amor inquiet ens mou la barca a cops de vent i em fan sortir a buscar de nou un mar adolescent però jo vull ser un bon pare i d'ells mai mai m'apartaré, molt bé, molt molt bé. Fart de dir-me què he de fer, fart dels dits a l'ull i les parets que em veuen fals quan sembla que n'estàs fart del món i el ritme vols parar hem de fer un descans i tornarem per un camí que ens deixi, que ens deixi respirar... I tanco els ulls en un malson a llocs on mai he estat fugint tot sol buscant la llum que em faci despertar i cares, mans, i cossos em segueixen envoltant i no hi ets... Fart de dir-me què he de fer, fart dels dits a l'ull i les parets que em veuen fals quan sembla que n'estàs fart del món i el ritme vols parar hem de fer un descans i tornarem per un camí que ens deixi, que ens deixi respirar...
8.
"CANTEN FINS TARD" "CANTEN FINS TARD" Dorm, de sobte es troba sent el jove del relat mou els dits amb sorra i puja el cap per fer-se gran fa el camí final fins les pedretes que es claven creua el bosc i escolta el vent de la platja. I si fossin certes les paraules que va dir? I si fos real, i tots els somnis que de nit volten pel seu cap volguessin dir-li fes-ho ja? potser per això l'espera a la platja, la veu i l'abraça, i canten, canten fins tard. Volen, corren i plora a l'hora de despertar. I de cop desperta entre coixíns i vol plorar veu dormir a la dona però s'oblida d'oblidar que la realitat viu del desig de que al futur els somnis passin pel damunt i a la platja la veu i l'abraça i canten, canten fins tard. Volen, corren i plora a l'hora de despertar....
9.
"Repetint històries" Fa temps ja que es mira més sovint al seu mirall, fent veure que es pinta, passa allà els matins observant que ara que el cabell no creix ja, tot li està canviant Sento la conversa fins que algú dels dos s'adorm llavors desperten, i tornen a parlar del passat que tot avui es més fácil que abans, o que ara ja no plou Les respostes, que no et fan cap bé, les esperes, saps que és el moment; les escoltes, però ara és tard i et veig repetint històries contra una paret Saps que encara guardo l'energia i al matí obro les finestres, recolço el cap al cel un instant i veig que cada avui és un demà, i que mai ens oblidem. Van passant els dies, lents desde el balcó tancat fent-se companyia s'agafen fort les mans recordant aquella poesía, i al banc es tornen a estimar. Les respostes, que no et fan cap bé, les esperes, saps que és el moment; les escoltes, però ara és tard i et veig repetint històries contra una paret..
10.
Indret 03:27
"Indret" Veig la llum als teus cabells tota la vida projectant la teva ment vas marxant del meu costat i sento que he de dir-te abans de que se'm faci tard: de tots els anys que han anat passant aquests darrers han estat els més llargs però t'he volgut tant que el meu últim petó t'ha donat ales i has volat... sobre el mar, tal com ets el teu somiat secret d'infància es torna a fer sents la veu, i les cançons d'aquella noia que el teu foc ha acabat sent. Dormen les pors, els sants i els diables que han fet ballar la nostra màgia però t'he volgut tant que el meu últim petó t'ha donat ales i has volat, amb la ment, a un indret on vius despert ara i només sento dir al cor que et veuré més tard Es fa la nit i fosc el cel però on és l'encant? se'm fa avorrit si no dius res i les llums de colors fan que viatgi pels records amb la ment, a un indret on vius despert ara i només sento dir al cor que et veuré més tard
11.
"Petita Gran nit" Mar que s'enduu el dolor i les petjades, i tots els instants que a la pell queden marcats. Bancs de corall i petxines amagades que el teu passat ha volgut fer-me arribar molt tard...massa tard. Torno a mirar aquell nen darrera les branques, cecs dins un bosc que no deixa entrar la llum. Tots els senyals condueixen a una platja. Brases d'un foc que ja vam encendre junts abans, molt abans... I si et dic que el mar que tinc devant ens ha vist còrrer i nedar? i si etc dic que mai no m'he allunyat? dormia al teu costat... i no veus que allò que has desitjat i tenies al devant, sóc jo? no ho veus? No hi ets...

about

.


"Trossos d'una vida sencera" ha estat enregistrat a Wave Factory Studio entre febrer i maig de l'any 2012.

Bateries enregistrades als estudis The Monkey Sound.
________________________________

Totes les cançons i lletres escrites per Dani Campos.
Produït i arranjat per Dani Campos.

credits

released December 19, 2012

________________________________

Dani Campos: Veu principal, guitarra acústica, banjo, piano, autoarpa, melòdica, glockenspiel, mandolina i flautes.
Raúl Pérez: Bateries, percussions, ambients i veus
Frank Montasell: Guitarres acústiques i veus
Ana Fernández: Violins i veus
Carla Gordo: Contrabaixos i veus
Andrea Peirón: Violonchel.

________________________________

Mesclat per Dani Trujillo a x1studios
Masteritzat per Yves Roussel
Assistent de producció de veus i cordes: Antonio Torres


________________________________

Gràcies a Blanca Bardagil per l'ajuda amb la trama, a Estel Solé per la seva aportació a la lletra de "Petita gran nit"
i a tots els que ens heu regalat suport, carinyo i confiança durant la creació d'aquest primer àlbum.

Més informació a www.llumia.com

license

all rights reserved

tags

about

Llumia Barcelona, Spain

contact / help

Contact Llumia

Report this album or account

If you like trossos d'una vida sencera.., you may also like: