1. |
Obertura
01:05
|
|
||
2. |
La dona de blat
04:30
|
|
||
"La Dona de Blat"
S'alça lent el sol darrera el mas
quan plora aquell farcell embolicat
ei, ei, hola
ei, ei, dona del blat
però avui no és blat el que amaga sota el braç
és el fruit del pescador que ha anat al mar
i ell, ell plora
ei, ei, dona del blat
Il·luminem el bosc
i amagarem les pors
fins que et tinguem aprop
ell ho sap...
Es queda les setmanes esperant
aquella carta del seu estimat dient
que ell, ell torna
ell, ell...dona del blat
Il·luminem el bosc
i amagarem les pors
fins que et tinguem aprop
ell ho sap...
No tinc estalvis que em deixin tornar...
|
||||
3. |
La platja
03:26
|
|
||
"La Platja"
Quan veu que les coses no volen canviar
i ja no és el nen que es distreia jugant,
s'emporta galetes i deixa un escrit al portal.
Mare, ja és hora que surti a voltar
vull viure aventures i escriure relats
i anar allà on el pare, un dia va perdre's badant i dient: mira què faig!
Les llums de les cases es fan
puntets que s'allunyen minvant,
i el blau reflex del mirall curiòs li deia:
Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...
Encèn la foguera i es torna a estirar
calent sobre el roc des d'on veu l'oceà,
i darrera les branques troba una nena mirant...
Els ulls blaus el miren com ones xocant
i amb veu de sirena el va enlluernant.
No tinguis pressa, no tinguis por a nedar, mira què faig!
Les hores passen volant
i riuen tots dos plens de fang
la mare ja et troba a faltar, marxant li deia:
Quan necessitis el mar, amb mi el trobaràs, quan necessitis el mar...
|
||||
4. |
Ara
02:48
|
|
||
"Ara"
Després d'un fred hivern, d'aquells que fan glaçar,
les portes del poblet se m'obren de comiat, i deu dies després, cansat de fer el valent m'adono que el destí m'esta portant prou bé.
La gent em reb amb un somriure, m'he enamorat d'un angelet.
La feina em dona estones lliures, no em vull llevar del somni aquest!
Ara que t'he trobat no te m'allunyis, fes-me costat.
Ara que t'he trobat, no te m'acabis, fes-ho més llarg, fes-ho més llarg...
Faig envejar a la gent que em jutja sospitant que aquest camí de flors deu
ser cosa del zodiac. I parlen del tarot, però jo mai he estat creient i els hi dono la raó per no ser el repelent.
La gent em reb amb un somriure, m'he enamorat d'un angelet.
La feina em dona estones lliures, no em vull llevar del somni aquest!
Ara que t'he trobat no te m'allunyis, fes-me costat.
Ara que t'he trobat, no te m'acabis, fes-ho més llarg, fes-ho més llarg...
|
||||
5. |
Tard per tot
04:45
|
|
||
"Tard per tot"
Ja fart d'esperar a que es refredi el sopar
de dia i de nit fent tard.
Em quedo pensant que els anys han volat
i els bons gestos han fet tard.
Fa molt que ja ni em mires o potser fa més que veus
què gran es la distancia que et separa el cos del meu
si hagués vist la importància, o t'hagués escoltat més
això no ho hauries fet.
Guants, gorro i abric, m'endinso en la nit
mirant de seguir el teu fil
camí del perdó, buscant dins del món
motius per estar millor
I et vaig passar i m'adono que somrius molt diferent
a un noi que s'acomiada i et regala el seu alé
confós per les imatges on sembleu els dos contents
això no ho hauries fet.
M'allunyo, caic, m'amago, corro, enfilo el teu carrer
i aquell que ens ha vist sempre junts avui veurà un tercer
saps, no és fàcil mirar enrere, però amb el temps acceptaré
que això no ho hauries fet.
El més indignant és haver d'esperar
a que encaris tú les veritats
no saps que ja ho sé, ho he vist al carrer
i veure't mentir em fa mal
Sóc jo, sóc el de sempre, què et passa? no et conec.
malgrat les insistències no és el pecat que em deixa fred.
Si hagués vist la importància o t'hagués escoltat més
això no ho hauries fet.
|
||||
6. |
Les primeres mans
03:23
|
|
||
"Les primeres mans"
Creus que em toca ser el guardià que et protegirà,
i em demanes que t'agafi fort.
Vols aprendre el nom d'estrelles que ell em va ensenyar
i mires sobre el mar des d'un vaixell.
Si veus un punt brillant al cel, abandonat, porta'm les primeres mans que m'han oblidat.
Ets dolça i suau com mel d'abella, em vas enamorant,
oloro el teu cabell que vola al vent.
He aprés a navegar sense àncora i sense el seu far
però la por de perdre'm encara hi és.
Si veus un punt brillant al cel, abandonat, i porta'm les primeres mans que m'han oblidat.
|
||||
7. |
Fart
03:38
|
|
||
"Fart"
M'aixeco, dono voltes i em marejo molt pensant
que tinc la vida plena de responsabilitats
amb dona, fills i un gos tancat
on és la llibertat?
El meu amor inquiet ens mou la barca a cops de vent
i em fan sortir a buscar de nou un mar adolescent
però jo vull ser un bon pare i d'ells mai mai m'apartaré, molt bé, molt molt bé.
Fart de dir-me què he de fer,
fart dels dits a l'ull i les parets que em veuen fals
quan sembla que n'estàs fart del món i el ritme vols parar
hem de fer un descans i tornarem per un camí que ens deixi, que ens deixi respirar...
I tanco els ulls en un malson a llocs on mai he estat
fugint tot sol buscant la llum que em faci despertar
i cares, mans, i cossos em segueixen envoltant i no hi ets...
Fart de dir-me què he de fer,
fart dels dits a l'ull i les parets que em veuen fals
quan sembla que n'estàs fart del món i el ritme vols parar
hem de fer un descans i tornarem per un camí que ens deixi, que ens deixi respirar...
|
||||
8. |
Canten fins tard
04:17
|
|
||
"CANTEN FINS TARD"
"CANTEN FINS TARD"
Dorm, de sobte es troba sent el jove del relat
mou els dits amb sorra i puja el cap per fer-se gran
fa el camí final fins les pedretes que es claven
creua el bosc i escolta el vent de la platja.
I si fossin certes les paraules que va dir?
I si fos real, i tots els somnis que de nit volten pel seu cap
volguessin dir-li fes-ho ja?
potser per això l'espera a la platja, la veu i l'abraça, i canten, canten fins tard. Volen, corren i plora a l'hora de despertar.
I de cop desperta entre coixíns i vol plorar
veu dormir a la dona però s'oblida d'oblidar
que la realitat viu del desig de que al futur
els somnis passin pel damunt i a la platja la veu i l'abraça i canten, canten fins tard.
Volen, corren i plora a l'hora de despertar....
|
||||
9. |
Repetint històries
04:50
|
|
||
"Repetint històries"
Fa temps ja que es mira més sovint al seu mirall,
fent veure que es pinta, passa allà els matins observant
que ara que el cabell no creix ja, tot li està canviant
Sento la conversa fins que algú dels dos s'adorm
llavors desperten, i tornen a parlar del passat
que tot avui es més fácil que abans, o que ara ja no plou
Les respostes, que no et fan cap bé,
les esperes, saps que és el moment;
les escoltes, però ara és tard i et veig repetint històries contra una paret
Saps que encara guardo l'energia i al matí
obro les finestres, recolço el cap al cel un instant
i veig que cada avui és un demà, i que mai ens oblidem.
Van passant els dies, lents desde el balcó tancat
fent-se companyia s'agafen fort les mans recordant
aquella poesía, i al banc es tornen a estimar.
Les respostes, que no et fan cap bé,
les esperes, saps que és el moment;
les escoltes, però ara és tard i et veig repetint històries contra una paret..
|
||||
10. |
Indret
03:27
|
|
||
"Indret"
Veig la llum als teus cabells
tota la vida projectant la teva ment
vas marxant del meu costat
i sento que he de dir-te abans de que se'm faci tard:
de tots els anys que han anat passant
aquests darrers han estat els més llargs
però t'he volgut tant que el meu últim petó
t'ha donat ales i has volat...
sobre el mar, tal com ets
el teu somiat secret d'infància es torna a fer
sents la veu, i les cançons
d'aquella noia que el teu foc ha acabat sent.
Dormen les pors, els sants i els diables
que han fet ballar la nostra màgia però t'he volgut tant que el meu últim petó
t'ha donat ales i has volat, amb la ment,
a un indret on vius despert ara
i només sento dir al cor que et veuré més tard
Es fa la nit i fosc el cel
però on és l'encant? se'm fa avorrit si no dius res
i les llums de colors fan que viatgi pels records amb la ment,
a un indret on vius despert ara
i només sento dir al cor que et veuré més tard
|
||||
11. |
Petita gran nit
06:16
|
|
||
"Petita Gran nit"
Mar que s'enduu el dolor i les petjades,
i tots els instants que a la pell queden marcats.
Bancs de corall i petxines amagades
que el teu passat ha volgut fer-me arribar molt tard...massa tard.
Torno a mirar aquell nen darrera les branques,
cecs dins un bosc que no deixa entrar la llum.
Tots els senyals condueixen a una platja.
Brases d'un foc que ja vam encendre junts abans, molt abans...
I si et dic que el mar que tinc devant ens ha vist còrrer i nedar?
i si etc dic que mai no m'he allunyat? dormia al teu costat...
i no veus que allò que has desitjat i tenies al devant, sóc jo?
no ho veus? No hi ets...
|
If you like trossos d'una vida sencera.., you may also like: